Salou

Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salanrio (ciutat sanejada) fou fundada amb el segle VI a. C. per grecs de la regió de Fòcida.
La primera font escrita que esmenta la ciutat és la "Obra Marítima", de l'escriptor romà Avié (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitza una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, des de Gibraltar a Marsella.
Durant la dominació romana, la ciutat passa a denominar-Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior.
A partir d'aquí, i amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.
La ciutat torna a florir amb l'impuls de la Reconquesta, atorgats en 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.
Torre Vella de Salou
Donades les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que prevaldrà fins al segle XIX. Així, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa davant els atacs dels pirates sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes, el sis de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalanoaragonesa que partiría a reconquerir Mallorca a Abu Yahya, el governador almohade de l'illa.
Degut als saquejos pirates que atemorir la població, l'any 1530, Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, ordena construir la Torre Vella de Salou, per defensa de la ciutat.
En el transcurs de la sublevació de Catalunya (1640) també anomenada "guerra o revolta dels segadors" l'any 1649, el general felipista Juan de Garay, obliga els reusencs (habitants de Reus, capital del Baix Camp) a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels "somaténs" catalans (milícia armada que es reunia en els pobles amb el toc de les campanes) o els seus aliats francesos.
L'any 1673, l'arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca, iniciant un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el port, situació que s'ha perllongat fins fa pocs anys.
La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i principis del XIX. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. En 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. En 1858 s'inaugura el far, situat en el Cap Salou.
Monument a Jaume I
A principis del segle XIX, el port de Salou entra en decadència ia mitjans del Segle es prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença aleshores un procés de conversió de port comercial a centro turístic. Així, l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent i el 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. El 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus-Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.
Durant els anys vint es comencen a edificar els xalets modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol / Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i col · laborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras.
A partir dels anys 60, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 és erigit el monument a Jaume I, obra de l'escultor català Lluis M. Saumells Panadés, que pot ser considerat tot un símbol del Salou contemporani.
En els anys 70, un ampli moviment popular i organitzat promourà el procés de segregació de Salou respecte de Vila-seca, que culminarà el 30 d'octubre de 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que concedeix la independència administrativa de Salou.
El 1995, com a colofó al desenvolupament urbanístic de Salou, s'edifica el parc temàtic Port Aventura a les rodalies de la localitat.