|
Destacat de la Provincia |
|
|
|
No os perdeu
aixo |
|
|
|
Una mica de
tot |
|
|
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
|
|
Prades
Es creu que els àrabs van construir aquí
un castell, fortificat en 1090 per evitar l'avanç de les
tropes de Ramon Berenguer III. Es va retre en 1153.
Li fou concedida carta de població en 1159 per Ramon
Berenguer IV. En 1170 van ser expulsats els darrers
sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la
zona. Alfons II, que s'havia refugiat a la vila fugint
d'una epidèmia de pesta, va nomenar alcalde de la
mateixa a Pere de Déu en 1193. En 1200 disposava ja de
mercat propi el que demostra la importància del
municipi.
El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença així
com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de
1.157 km ² i els seus dominis s'estenien per les actuals
comarques del Baix Camp, Priorat i Alt Camp.
A principis del segle XIV, el Comtat de Prades passà a
mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i
Blanca de Nàpols, juntament amb el Senyoriu d'Elx. En
1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant
al d'Empúries. En 1663 i després el matrimoni de
Caterina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de
Prades passà a mans dels ducs de Medinacelli. Els drets
senyorials van acabar el 1835 encara que els ducs de
Medinacelli continuen conservant el títol de ducs de
Prades.
Durant la Primera Guerra Carlista, Prades va servir com
a quarter general de Rafael Tristany. Tarda més la
ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors
van ser afusellats. Durant la Tercera guerra carlina va
destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el
Nen de Prades que va formar i dirigir una partida i que
va morir abans de complir els vint anys. |
|
