ESCRIPTORS TARRAGONINS

Montserrat Abello -  Bartomeu Avaces -  Josep Antoni Baixeras  - Antoni Caixal

Joan Gols  -  Joaquim Icart -  Ferran Marín - Guillem de Montserrat

Josep Pin -  Xavier Rodríguez -  Josep Virgili - Olga Xirinacs

Gabriel Ferrater P  Gabriel Ferrater S Francesc Gras   Francesc Recasens

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918) és una poeta i traductora catalana.

Biografia

Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut entre diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare. Va estudiar a Barcelona on, a la facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 era professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida es va exagerar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França i a Xile. En aquest país sudamericà va viure-hi uns vint anys.

Torna a Barcelona el 1960. A part d'escriure, en aquests anys tradueix autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath, de qui rebria una forta influència. En aquell temps, comença a publicar els seus poemaris. També ha traduït a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs.

El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria[1]. El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a "que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi"[2].

Obra

* 1963 Vida diària
* 1981 Vida diària. Paraules no dites
* 1986 El blat del temps
* 1990 Foc a les mans
* 1995 L'arrel de l'aigua
* 1995 Són màscares que m'emprovo...
* 1998 Dins l'esfera del temps
* 2002 Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002

Premis

* 1999 Premi de la Crítica Serra d'Or per Dins l'esfera del temps
* 2003 Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
* 2003 Lletra d'Or per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
* 2008 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
* 2008 Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística

Bartomeu Avaces (Tarragona finals segle XV - ?), fou un jurista i escriptor català en llengua llatina.

Biografia

Fou doctor en ambdós drets, exercí d'advocat a Tarragona i només se'n té coneixement pel tractat de Torres Amat

Obres

* Ordo procedendi contra inuasores, secundum consuetudines tarraconenses.
 

Josep Antoni Baixeras Sastre (Tarragona, 1927- 2008) era un polític i escriptor català. Pertanyia a una família de petits burgesos simpatitzants de la Lliga de Catalunya, i va tenir una educació acurada. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i treballà a la Junta del Port de Tarragona. Publicà alguns poemes i narracions a Destino. També fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Tarragona.

Amb l'ajut de Joan Triadú va encapçalar el grup que va instaurar l'Òmnium Cultural a Tarragona , del que en el primer president, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, amb les que fou escollit senador per la província de Tarragona. Abandonà el càrrec quan les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, i fou escollit regidor de l'ajuntament de Tarragona com a independent a les llistes del PSUC.

El 1994 va publicar El Mas dels Casaments, tres peces curtes de teatre, amb un pròleg/crònica de les trobades que s’hi feien. El 2003 va publicar l’obra de teatre Narcís als llimbs que porta com a subtítol òpera parlada, en un pròleg, tres actes i diversos intermedis. Ha traduït de l’alemany al català La fira de Plundersweilern de Goethe, (Arola 1999), i El dia més foll de Peter Turrini. L’any 2004 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Morí el 10 d'agost de 2008 a Tarragona.

Obres

* Perquè sí (1957)
* Perquè no (1959)
* Calipso (1960)
* L'anell al dit (1964)
* Carnet tarragoní (1983)
* El mas dels casaments (1994)
* Les mares (1995)
* La fira de Plundersweilern, traducció de Goethe, (1999)
* Fulls de calendari (2003)
* Narcís als limbs (2003)

Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança Suïssa, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.

Biografia

Membre d'una família tarragonina noble, fou doctor en teologia, doctor en ambdós drets i catedràtic de cànons a Lleida i Osca.

Formà part de l'orde mercedari a Barcelona, i estudià teologia a les universitats de París i Tolosa.

Va participar al Concili de Constança, on hi va polemitzar sobre si el papa l'havia d'elegir el Concili, com sostenia ell, o el col·legi cardenalici, com sostenien, entre d'altres, Joan Ramon Folc comte de Cardona i almirall d'Aragó.

Se'n destaca el seu elegant discurs dirigit al Concili de Constança amb motiu de la mort del rei Ferran I de Castella, ple de citacions de la Sagrada Escriptura, de la literatura patrística, sant Agustí i sant Ambròs, i d'autors clàssics com Aristòtil, Ciceró i Sèneca, junt amb Petrarca.

Al seu enterrament hi assistiren tots els representants al Concili, els ambaixadors i, àdhuc, l'emperador Segimon.

Obres

* Tractatus de unione Ecclesiae
* Oratio "Optabat illa imperialis maiestas"
* Oratio funebris (Constança, 30 d'abril de 1416)
* Oratio "Benedictus deus" (Constança, 15 de maig de 1416)
* Oratio (Constança, 4 de juliol de 1416)
* Oratio "Ecce rex tuus uenit" (Constança, 15 d'octubre de 1416)
* Epístoles al rei Ferran

Joan Gols i Soler (Tarragona, 1894 - Caracas, 1947) va ser músic, dibuixant i pedagog.


Biografia

Estudià medicina, de primer, però abandonà els estudis per col·laborar en la tasca musical del seu pare, Josep Gols i Veciana. El 1920 es traslladà a Barcelona per fer-hi de mestre de capella de l'església de Santa Maria del Mar. Dibuixà ex-libris i, amb el pseudònim Jhon, caricatures. Va ser periodista del Diari de Barcelona, sots-director i crític musical de La Nau i publicà a les revistes infantils En Patufet, L'Estevet i Virolet.

Juntament amb Ventura Gassol inicià la col·lecció La Novel·la Estrangera el 1924; en Gols hi figurava com a administrador. Al novembre del mateix any, però, en Joan Gols ajudava en Gassol a creuar la frontera francesa, per mor de persecució política.

En els anys trenta recollí música popular catalana en les expedicions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

La Guerra Civil el menà a l'exili veneçolà (1940), on es guanyà la vida fent de dibuixant a la Dirección General de Estadística. Amb la seva esposa Mercè, filla del director d'orquestra Rodolfo Cavagliani, fundà i dirigí l'Instituto Montessori de San Jorge, una institució avançada en la pedagogia. També portà la direcció de l'institució jueva Colegio Moral y Luces "Herzl-Bialik" (1946-1947). Col·laborà amb el programa radiofònic L'Hora Catalana, que s'emetia a diverses capitals americanes. El 1942 creà la Coral Catalana de Caracas; en morir, el 1947, hi continuà la seva obra el seu fill, en Marçal Gols i Cavagliani.

En els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, del 1966, la Coral del Centre Català de Caracas dotà un premi Joan Cols, que guanyà el Cicle de Cançons de Narcís Costa i Horts.

Obra músical

* Adéu siau dos amors, recollida i harmontzada per a veu i piano
* Amor inconstant, recollida i harmontzada per a veu i piano
* Ara vé el mes de maig, cançó per a quatre veus mixtes
* Blancafort, cançó per a quatre veus mixtes
* El bon caçador, recollida i harmontzada per a veu i piano
* Clara albada (1934), sardana
* L'enramada, cançó popular catalana, harmonització de Joan Gols
* El fill de Don Gallardó, cançó per a quatre veus mixtes
* L'Hereu Riera, arranjament de la cançó popular catalana per a quatre veus mixtes
* El pobret alegre, cançó popular catalana, harmonització de Joan Gols
* Ruixat d'estiu, sardana
* Els tres tambors, arranjament de la cançó popular catalana per a quatre veus mixtes

* Cançons populars catalanes Barcelona: Boileau, s.d. (comprén Els segadors -- L' enramada -- La dama d'Aragó -- Tres ninetes hi ha a França -- L' enamorat -- Cançó de les mentides -- El rossinyol -- La pastoreta -- Flor de gessami -- El pardal -- Diumenge de rams -- A vos, verge Maria -- El cant dels ocells -- Nit de vetlla -- El desembre congelat)

Obra literària

* Els almogàvers Badalona: Proa, 1929
* L'aranyeta d'or Badalona: Proa, 1930
* En Bonhome i en Malhome Badalona: Proa, 1930
* Els dotze treballs d'Hèrcules explicats als infants Badalona: Proa, 1929
* Ni amor ni llei Badalona: Proa, 1931

Traducció

* Almquist El bon pastor Barcelona: La Novel·la Estrangera, 1924
* August Blanche Carles Utter Barcelona: La Novel·la Estrangera, 1924
* Zane Grey La heroína de Fort Henry Barcelona: Juventud, 1933 [reed. 1968]
* M.Mússorgski, versión española de Alexis Markoff y Juan Gols Borís Godunov. Drama musical nacional en 4 actos y 9 cuadros Moscou: W.Bessel; Berlin: Breitkopf & Härtel, ca. 1908
* Modest Mússorgski, lletra i música Infantívoles (La cambra dels nens) = Infantiles (El cuarto de los niños) Barcelona: Boileau, 1975

Il·lustració

* Ventura Gassol El mur de roses Barcelona: L'Avenç Gràfic, 1924
* Ventura Gassol L'oncle Neus. L'ombra del diable. L'escorçó del destí Barcelona: Imp. L'Avenç Gràfic, s.a.
* Alfons Maseras L'hort de cascalls. L'enterniment d'en Gànguil. Un crim Barcelona: Els Contistes Catalans, 1924
* Alfons Nadal Les paraules del savi. L'avi Brau. El negat faceciós Barcelona: Els Contistes Catalans, 1924

Joaquim Icart i Leonila (Tarragona 1910 - 1997) és un escriptor i erudit català. És autor de les transcripcions de l'Archiepiscopologio de Josep Blanc i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña i Adarga catalana de Francesc Xavier de Garma i de Duran. Traduí al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca, I per a la Fundació Bernat Metge féu les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-1971) de Suetoni i Gestes dels romans (1986) de Luci Anneu Floro. També ha escrit Cal·lípolis fou Tàrraco (1992) i ha editat les Ordinacions de la Ciutat de Tarragona. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ferran Marín i Ramos (Tarragona, 1974) és un escriptor català en aragonès, castellà i català. Diplomat en treball social, ha passat la major part de la seva vida a Constantí.

Ha estat membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Actualment és membre del Consello d'a Fabla Aragonesa i de l'Associació Catalana d'Esperanto (Kataluna Esperanto Associo). També és editor amb O Limaco Edizions, una editorial virtual especialitzada en llengües minoritàries. Edita la seva pròpia revista Ambista, Rebista de Patrimonio Cultural Aragonés, redactada enterament en llengua aragonesa.

Obra

* Historia del pío hospital de pobres de Constantí, 1995
* Aportaciones al estudio arquitectónico de la ermita de Sant Llorenç i Santa Llúcia, 1997
* Gastó de Constantí, 1998
* Fabla!, 2000
* Lorién de Borbuén, 2003
* L'Arca d'as Tres Claus | L'Arca de les Tres Claus (relat bilingüe per al llibre col·lectiu de la XIV Trobada d'escriptors al Pirineu), 2008

Guillem de Montserrat (Tarragona, segona meitat segle XV - ?), fou un jurista i escriptor català en llengua llatina.

Biografia

L'any 1497 estudià a París.

Va mantenir una gran amistat amb el cardenal Guido de Rochefort. A causa d'això, s'ocupà de la Pragmàtica Sanció donada per Carles VII de França l'any 1438, relativa a les llibertats de l'església francesa.

Obres

* Comentarium super pragmatica sanctione (París 1666)
* De successione Regnum Galliae (Lió 1519).

Josep Pin i Soler va néixer a Tarragona l’any 1842 i morí el 1927. Prosista, traductor i dramaturg del moviment realista. Va estudiar magisteri a Tarragona i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però va haver d’exiliar-se. La seva obra més coneguda és La família dels Garrigas
Biografia

Va estudiar magisteri a Tarragona i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però, havent participat en els avalots de la Nit de Sant Daniel (1865), va haver d’exiliar-se. A Marsella, la primera localitat en què es va instal·lar i on va fer d’arquitecte després de treballar en diversos oficis, va escriure els seus primers textos: "Quadros de costums marítimes", que va enviar al diari tarragoní ‘La Prensa’, i la seva primera novel·la, obra amb la qual inicià una trilogia que es publicà a Catalunya disset anys després, gràcies a Josep Yxart, quan tornà al país l’any 1887: La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888) i Níobe (1889). Són els títols que l’han consagrat com a narrador. Alícia (que va ser premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) i el breu conte '"Lo miracle del Tallat"' (1898) completen la seva obra narrativa. El 1899 es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en l’administració de les industries Güell. A partir del 1890 va començar a escriure teatre: Sogra i nora (1890), La viudeta (1891), La sirena (1891), La tia Tecleta (1892), La baronessa o bé Nau sense timó (1917) són els títols més celebrats, seguits per Alícia o bé paràsits (1921), Castell-Florit (1921) i encara el tríptic Poruga, Bibiana i Ariana abandonada, La pau reparada, L’enveja i afinitats. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporació al català de la comèdia burgesa, el drama històric i el drama rural. Va recollir les seves impressions de viatger a Vària I (1903), Vària II (1905) i Orient, Vària III (1906). Va publicar també Regles morals i de bona criança (1892), Problemes d’escacs (1899) i Libro de la patria (1923), on va exposar la seva actitud conservadora i espanyolista, que mantigué tota la vida malgrat l’aventura progressista de joventut. El 1913 va publicar al ‘Diario de Reus’ una Protesta contra les Normes Ortogràfiques. Al final de la seva vida va dedicar una especial atenció a l’obra aliena: va publicar un recull de Sonets d’uns i altres (1904) i 10 volums que va denominar ‘Biblioteca d’Humanitats’ traduïts al català per ell: Elogi de la follia, Col·loquis i el Llibre de civilitat pueril d’Erasme; la Utopia de Th. More; Els llinatges de la noblesa d’Espanya d’A. Agustí; i El príncep i Comèdies i poemes de Maquiavel. Va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1917. Pòstumament foren publicats els seus Comentaris sobre llibres i autors (1947), molt interessants per la llibertat de criteri i el coneixement directe i personal que suposen.

Obres

* La família dels Garrigas (1887),
* Jaume (1888)
* Níobe (1889).
* Alícia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus)
* Lo miracle del Tallat (1898)
* Sogra i nora (1890),
* La viudeta (1891)
* La sirena (1891)
* La tia Tecleta (1892)
* La baronessa o bé Nau sense timó (1917)
* Alícia o bé paràsits (1921)
* Castell-Florit (1921)
* Poruga, Bibiana i Ariana abandonada,
* La pau reparada,
* L’enveja i afinitats
* Sonets d’uns i altres (1904)
* Comentaris sobre llibres i autors (1947)

Xavier Rodríguez Baixeras (Tarragona, 1945) viu a Vigo des de 1977, després de residir a Ribadeo, Segòvia, la Corunya, Palma...

Traductor al gallec d’autors italians i catalans, i d’autors gallecs al castellà i al català, és una de les veus líriques més suggestives i profundes en llengua gallega. Fentos no mar (1981); Lembranza do areal (1985); Anos de viaxe (1987), que inclou la seva obra anterior més Os celestes faiados i A gándara da noite, i amb el qual va obtenir el Premi de la Crítica espanyola; Visitantes (1991), Premi González Garcés; Sonetos do irmán (1991); Nadador (1995), Premi de la Crítica gallega; i Beira Norte (1997), amb el qual va tornar a obtenir el Premi de la Crítica espanyola, són algunes de les seves obres.

Josep Virgili i Sanromà (Tarragona, 1895- 1993) ha estat un impressor i bibliògraf català, conegut popularment com l'avi Virgili. Des de petit s'aficionà a transcriure les notes locals que apareixien als diaris i revistes de l'època. Estudià a l'escola pública Pau Delclòs i entrà d'aprenent d'impressor a la casa d'Arís, on aprengué l'ofici de linotipista. Durant la postguerra passà uns dies a la presó per imprimir fulletons antifranquistes. Considerat el degà dels escriptors de la ciutat de Tarragona, l'ajuntament de Tarragona li va concedir el diploma dels Serveis Distingits per Santa Tecla de l'any 1973. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres

* Tarragona i la seva premsa 1900 - 1980
* Llegendes i narracions de Tarragona

Olga Xirinacs Díaz, nasqué a Tarragona el 1936, ciutat on viu i treballa. És escriptora i professora de piano. La seva sòlida formació artística dona profunditat a la seva obra literària. Autora versàtil, ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tan en llengua catalana com en castellana.

Col·labora habitualment en premsa periòdica: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Impartí cursos de narrativa a l'Aula de Lletres i a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.

Molts dels seus llibre han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana com ara: el Sant Jordi, Sant Joan, Josep Pla, Ciutat de Palma, Ramon Llull o el Carles Riba entre d'altres. Al 2006 publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor.

Ha escrit més de tres cents contes, 250 para adults i altres per a nens. Fins al 1996 se n’havien editat tres volums.

És la única dona Mestre en Gai Saber per els Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda i Gurgui. Al 1990, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

Obra en prosa

* Música de cambra. Barcelona 1982.
* Interior amb difunts. Premi Josep Pla 1982. Barcelona 1983.
* La mostela africana i altres contes. Barcelona 1985.
* Al meu cap una llosa. Premi Sant Jordi 1984. Barcelona 1985.
* Zona marítima. Premi de Novel·la Ramon Llull 1986. Barcelona 1986.
* Relats de mort i altres matèries. Barcelona 1988.
* Mar de fons. Barcelona 1988.
* Tempesta d'hivern. Barcelona 1990.
* Enterraments lleugers. Premi Sant Joan 1990. Barcelona 1991.
* Cerimònia privada. Barcelona 1993.
* Josep Sala. Tarragona 1993.
* Sense malícia. Premi Ciutat de Palma de Novel·la 1993. Barcelona 1993
* Sucant el melindro. Barcelona 1996.
* La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès. De Llevant a Ponent. Barcelona 1997.
* Viatge d'aigua. Un passeig per la Costa Daurada. Barcelona 1999.
* La tarda a Venècia. Barcelona 1999.
* L’home que mossegava les dones. Barcelona 2000.
* Pavana per un tauró. Barcelona 2001.
* No jugueu al cementiri. Premi Sèrie Negra de Novel·la 2001. Barcelona 2002.
* Els 7 pecats capitals. La peresa – eròtica-“ . Barcelona 2002.
* Setmana de difunts . Barcelona 2003
* El viatge. Dietari 1986-1990 . Barcelona 2004
* El hijo del tejedor. Barcelona 2006
* Trens. Barcelona 2006
* El balcón de los suicidas. Barcelona 2007
* Los viajes de Horacio Andersen. Tarragona 2008

Obra poètica

* Botons de tiges grises. Barcelona 1977.
* Clau de blau (Tarraconis vrit amor). Tarragona 1978.
* Llençol de noces. Barcelona 1979.
* Tramada. Col·lectiva con el grup l'Espiadimonis. Tarragona 1980.
* Preparo el te sota palmeres roges. Premi Caravel·la 1980. Barcelona 1981.
* Versifonies. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis Tarragona 1987.
* Llavis que dansen. Barcelona 1987.
* La pluja sobre els palaus. Barcelona 1990.
* La muralla. Barcelona 1993.
* Mansardes. Col·lectiva amb el grup l' Espiadimonis Tarragona 1997.
* Grills de mandarina . Lleida 2004.
* El sol a les vinyes/El sol en los viñedos.Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edició bilingüe. Barcelona 2005
* Eterna.Edició bilingüe. Barcelona 2006
* La casona del parque. Barcelona 2007

Literatura infantil i juvenil

* Marina. Il·lustracions d'Asun Balzola. Barcelona 1986.
* Patates fregides. Il·lustracions de Carme Solé. Barcelona 1994.
* Sóc un arbre. Il·lustracions de Asun Balzola. Barcelona 1994.
* El far del capità. Il·lustracions de Carme Solé. Barcelona 1994.
* Xocolata. Barcelona 1994.
* El meu pare és capità. Il·lustracions de Gemma Sales. Barcelona 1995.
* Final d'estiu. Barcelona 1996.
* Wendy torna a volar. Barcelona 1996.
* El vol de Dràcula. Il·lustracions de Francesc Infante. Barcelona 1996.
* Mòmies. Barcelona 1996.
* Triangles mortals o la sala dels difunts. Il·lustracions de Mercè Canals. Barcelona 1998.
* Marina / Cavall de mar. Il·lustracions de Asun Balzola. Barcelona 1998.
* La núvia adormida. Barcelona 1998.
* La Vaca Xoriça. Il·lustracions de Laia Soler. Barcelona 1998.
* Un cadàver per sopar. Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2000. Barcelona 2000.
* L’escrivent de làpides. Barcelona 2002.
* Aprèn l'abecedari amb endivinalles/Aprende al abecedario con adivinanzas. Barcelona 2007

Obra traduïda
Al castellà

* Zona marítima. Novel·la. Traducció de Sara Pujol. Barcelona 1987.
* El faro del capitán. Madrid 1994.
* Fin de verano. Traducció de l' autora. Madrid 1996.
* El vuelo de drácula. Madrid, 1996.
* El árbol de mi patio. Il·lustracions d'Asun Balzola. Traducció de l'autora. Barcelona, 1996.
* Marina y Caballito de mar. Traducció de l'autora. Madrid, 1998.
* La novia dormida. Traducció de l'autora. Barcelona, 1998.
* El escribiente de lápidas. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Barcelona, 2002.
* Mi padre es capitán. Barcelona, 2003.

A altres llengües

* Diversos contes traduïts a l'alemany, al basc, al castellà i al rus.
* Lips that dance (poesia) traduïda a l' anglès per Hillary J Gardner. Universitat de Washington.
* Poemes al francès en revistes diverses de França i el Canadà
* Jardines sobre el mar Antologia bilingüe de poemes. Traducció al rus d'Elena Zernova. Universitat de Sant Petersburg. 2003

Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, Baix Camp 1932) és un enginyer industrial i perit agrícola català. Ha estat catedràtic d'automàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, i director del 1969 al 1972. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1972 al 1976, deixant el càrrec quan fou nomenat director general d'universitats i investigació i més tard director general de política científica. Tornà a ser elegit rector de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1978 al 1994. El 1995 fou fundador de la Universitat Oberta de Catalunya i escollit rector, càrrec que va ocupar fins el 2005.
Professionalment s'ha especialitzat en el camp de l'automàtica i de la informàtica, on ha desenvolupat sistemes de regulació del trànsit.
És membre de la International Federation of Automatic Control (IFAC), director de l'Institut de Cibernètica i entre 1980-1989 fou vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). També és president de l'Institut Cerdà i de la Fundació Caixa Tarragona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus, i el 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) escriptor i lingüista català. Va ser autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls, Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), posteriorment aplegats en un únic volum, Les dones i els dies (1968), que va suposar el punt final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes.

L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes In memoriam i Poema inacabat són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-1972) sota el títol De causis linguae, dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Noam Chomsky i Morris Halle. Va traduir al català Der Prozess (El procés), de Franz Kafka, Language (El llenguatge), de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics (La lingüística cartesiana), de Noam Chomsky. El 27 d'abril de 1972 se suïcidà en el seu pis de Sant Cugat, amb una mescla d'alcohol i barbitúrics.

Francesc Gras i Elies fou un escriptor català nascut a Reus el 1850. Fill de Pere Gras i Bellvé. Va destacar com a poeta el 1882 al obtenir un premi del Ateneu Tarragoní de la classe obrera. Va entrar en el periodisme i va ser corresponsal del diari La Mañana de Madrid, i redactor de Crònica de Catalunya. Va publicar escrits literaris (Tardes de otoño) a Las Circunstancias, de Reus. Més tard va publicar La Fuente de los Curutacos, La vara de la justícia (1883) i Consuelo. Com a poeta ha publicat Notas perdidas, Romances de corte i villa, i María-Mario. Va escriure també obres històriques entre elles El sitio y asalto de Tarragona el 1811, Las Ermitas del Campo de Tarragona, El periodismo en Reus en el siglo XIX, Anales de Reus i Apuntes históricos de la ciudad de Reus. El 1887 va publicar Siluetas españolas i més tard Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (el darrer volum de quatre publicat un any després de la seva mort). Va morir a Barcelona el 12 d'octubre de 1912.

Francesc Recasens i Mercadé fou un escriptor català nascut a Reus el 19 de març de 1893. Dramaturg innovador, va tenir molt d'èxit a les seves obres. Les seves obres principals son: Maria Agna (Reus, 1907) i El Cego Simó (Barcelona 1913). També es va dedicar a la Banca, treballant al Banc de Catalunya. Va morir a Barcelona el 1965.
Obra dramàtica:
* El cego Simó, 1913.
* Fins a la mort, estrenada al Teatre Romea, l'11 de maig de 1918