L'Alt Camp és una
comarca de Catalunya, (Espanya). Se situa a la
província de Tarragona, i limita al nord amb la
comarca de la Conca de Barberà, al nord-est amb
Anoia, a l'est i sud-est amb l'Alt Penedès i Baix
Penedès, al sud amb el Tarragonès ia l'oest i
sud-oest amb el Baix Camp. La comarca forma part de
la regió natural i comarca tradicional del Camp de
Tarragona.
Història
Amb la Reconquesta duta a terme pels comtes de
Barcelona s'inicia el segle X l'ocupació de la vall
del Gaià per la qual cosa nombroses viles es
defensen amb la construcció de castells. Hi ha poca
documentació sobre l'anterior ocupació àrab. En 1259
es va construir el primer hospital documentat a
Valls i fins el segle XV hi ha constància de tres
més. Destaca també la construcció del monestir
cistercenc de Santes Creus (Aiguamúrcia), entre els
segles XII i XV. Valls és el centro tradicional de
la comarca destacant ja en els segles XIII i XV com
a segona ciutat del Camp de Tarragona. Durant els
segles XVI i XVII la comarca acull un bon nombre
d'immigrants francesos. En els dos següents segles,
destaca la penúria econòmica generada per la plaga
de les llagostes (1686-88) i l'acolliment de les
tropes de pas mobilitzat en la guerra contra França.
Diverses batalles de la Guerra del Francès van tenir
lloc també a la comarca, amb la menció especial de
la sagnant batalla del Pont de Goi, a Valls (25 de
febrer de 1809). També hi va haver enfrontaments
entre liberals i absolutistes a Valls durant el
regnat de Ferran VII i es va crear un cos voluntari
per lluitar contra el carlisme en 1833. El 1835,
Valls es converteix en seu d'un partit judicial de
la recentment creada província de Tarragona. De la
segona meitat del segle XIX cal destacar els primers
obrers mobilitzats a Valls (1864), la constitució de
juntes extraordiarias per la revolució de setembre
de 1868 i les batalles de la tercera guerra carlina,
entre les quals destaca la de Vilabella el 18 de
maig de 1874, en la qual els carlins derrotar als
liberals. Els processos de desamortització que es
van dur a terme durant el segle afectar a moltes
propietats de la comarca, per exemple, al monestir
de Santes Creus, i que va provocar el seu
abandonament per part dels monjos en 1835. L'última
dècada del segle es destaca pel sorgiment del
corporativisme (Societat de Treballadors del Camp el
1888, Cooperativa de Vilarrodona en 1895,
Cooperativa de Vallmoll a 1896). Els primers anys
del segle XX es van destacar pel sindicalisme,
caracteritzats sovint a la comarca per dos enemistat
i diferenciats com el sidicato de rics i el de
pobres. Durant la República, la Generalitat promou
la divisió comarcal de Catalunya de 1936 i la
comarca s'institucionalitza amb el nom de Alt Camp
(Alt Camp) en referència a la part nord de la regió
tradicional del Camp de Tarragona. A les eleccions
de 1936 la comarca es va orientar al Front Popular
per un 59,7%. El cop d'estat va provocar l'alçament
de la CNT i les col.lectivitzacions agràries.
Després de la guerra i la dictadura que va abolir la
comarcalización, la reinstauració de la Generalitat
de Catalunya introdueix de nou les comarques en
1987. La reforma de març de 1990 modifica les
inclusions de municipis a altres comarques. Amb
això, Masllorenç passa a formar part del Baix
Penedès i es va annexionar al Baix Camp el municipi
de Garidells, abans integrant del Tarragonès.
Geografia
Orografia
Usos del sòl i principals poblacions de l'Alt Camp:
Bosc dens Boscos clars, prats i matolls Rius i
rierols Terrenys cultivats nuclis poblats,
urbanitzacions i infraestructures
La major part de la comarca està formada per la
plana que comparteix cap al sud amb les altres
comarques del Camp de Tarragona. Un semicercle
muntanyós, la secció sud de la Serralada prelitoral
catalana, envolta les adreces restants. L'alçada del
terreny varia des dels 200 m (72 m, el punt més baix
en el municipi de Garidells) fins als 800 m (1.126
m, la cota màxima de la Mola d'Estat, el límit
comarcal per la seva banda nord-occidental).
Les muntanyes que limiten pel nord es poden
diferenciar en tres seccions: el Bloc del Gaià, la
Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades,
salvables per nombrosos colls i valls fluvials. Del
primer bloc destaca l'àrea nord amb elevacions
properes als mil metros de la serra de `Ancosa
(Formiga, 995 m; Montagut, 962 m), mentre que cap al
sud va perdent importància. A través de diverses
serres (Comaverd, Cogulló) es connecta cap a l'oest
amb la Serra de Miramar, un conjunt estret de
formació elevada (Puig Pelat, 1.071 m; Mola d'Estat,
1.126 m) i que serveix de límit amb la Conca de
Barberà. Cap a l'oest es connecta amb les Muntanyes
de Prades que constitueixen el límit oriental de la
comarca.
El pla guanya alçada suaument cap a les muntanyes
orientals i occidentals, encara que en aquesta
direcció mitjançant terreny més rost, mentre que cap
al nord el desnivell es trenca de forma acusada.
Els rius Francolí i Gaià són l'eix de la plana i que
travessen de nord a sud. Ambdós tenen un cabal
similar, es mouen en terrenys similars, neixen a la
Depressió Central Catalana i es nodreixen de
afluents sorgits de les muntanyes confrontants. Els
seus règims són molt irregulars i durant llargues
temporades poden estar molt reduïts, i créixer
immediatament en l'època de pluges fins causar
desperfectes en les localitats per les quals
discorren. El Francolí és usat a la comarca per la
indústria i el regadiu, i, en menor mesura, per al
seu ús urbà. La zona per la qual discorre el Gaià,
la meitat oriental de la comarca, és més rural, per
la qual cosa el seu ús és destinat bàsicament a
l'agricultura. Per l'àrea més nord-oriental de la
comarca també discorren menuts segments de la conca
hidrogràfica del Foix (municipis d'Aiguamúrcia i
Querol) i del Llobregat (Querol).
Clima
Com a resultat a la seva peculiar orografia, l'Alt
Camp té un clima suau i moderat, encara que
diferenciat entre la plana i la muntanya. Les
muntanyes protegeixen la plana dels vents de
l'interior mentre que aquesta es resguarda i es veu
influenciada per la mar Mediterrània, encara que
d'acció moderada a causa de la seva distància. La
temperatura mitjana anual oscil · la entre els 14 °
C i 16 º C. La diferència entre estacions és
lleugera, amb una variació d'uns 15 graus entre
estiu i hivern.
Les precipitacions també es veuen configurades en
gran mesura per l'orografia, per la qual cosa la
majoria de pluges vénen pel costal mediterrani.
Solen ser inestables, encara que presentant pluges
intenses i en ocasions perilloses i aiguats. A la
plana, les precipitacions ronden els 500-600 mm i en
les àrees muntanyoses puja fins als 800 mm. Abunden
a la tardor i primavera i escassegen a l'estiu.
Vegetació
La vegetació és similar a la de les comarques
circumdants, pròpiament de plana mediterrània encara
que amb variacions molt locals. A partir dels 200 o
300m destaca l'alzina (Quercus ilex) juntament amb
arbustos i lianes, encara que a més alçada i humitat
es veu substituïda de pinassa (Pinus nigra). A la
muntanya, a la perifèria de la comarca, destaquen
comunitats de pinedes, entre els quals destaquen el
pi roig (Pinus sylvestris) i roure o roure
carrasqueño (roure de fulla petita, en català,
Quercus faginea ssp. Valentina). En alguns espais
s'acompanya de pi blanc (Pinus halepensis) i si el
terreny és humit, de boix (Buxus sempervirens).
Ocupen terrenys de muntanya i les planes lliures de
cultiu. En terrenys calcaris i més secs, el terreny
està ocupat per garrigues i altres matolls, altament
susceptible al foc i que ha causat nombrosos
incendis a la zona, provocant la disminució
d'alzines.
Espais protegits
La comarca compta amb diversos espais de protecció
especial, tots ells catalogats dins del PEIN, el Pla
d'Espais d'Interès Natural de Catalunya. Amb un
total de 5 espais que discorren pel territori, l'Alt
Camp disposa de 150,78 km ² d'espai natural
protegit. Els espais són: Muntanyes de Prades,
Tossal Gros de Miramar, Sistema prelitoral central,
El Montmell-Marmellar i Riu Gaià-Albereda de Santes
Creus.
Economia
Castells, una important activitat cultural i
atracció turística a la comarca.
La comarca de l'Alt Camp ha estat tradicionalment
agrícola. Tanmateix, durant els anys 60 i 70 es va
incrementar el pes del sector secundari, per
influència de la industrialització del Camp de
Tarragona. Avui en dia, en aquest sector treballa
més de la meitat de la població activa. El sector
agrícola ha anat perdent des de llavors superfície
de cultiu, encara que la pèrdua s'ha suavitzat en
els últims anys. La pèrdua va ser general i no va
afectar cap cultiu en particular. La vinya és la
collita que ocupa més superfície, seguida pel conreu
de l'avellaner. Destaca en aquest sentit les
cooperatives agràries creades durant el segle XIX.
La producció del vi s'inscriu en bon nombre en les
denominacions d'origen de Tarragona (creada en els
anys 30) i Catalunya (creada el 1999). La ramaderia
és menys important, i es concentra majoritàriament
en el porcí i aviària. La indústria es concentra a
la capital, encara que darrerament també destaquen
altres municipis més grans. El sector més important
és el metal · lúrgic, però hi ha també cert pes en
altres indústries com la del paper, el material de
construcció, el tèxtil, i l'alimentació. El sector
terciari és menor, però darrerament ha guanyat
terreny especialment per l'increment del turisme,
centrat en la gastronomia (calçotades) i els
castellers. Els serveis es concentren
majoritàriament a Valls.
Demografia
L'Alt Camp ha estat des siempre un territori bastant
despoblat. Es va començar a repoblar al llarg dels
segles XI i XII. Els primers fogajes (fogatges en
català) del segle XIV, incomplets, assenyalen una
densitat aproximada de 3 focs ( "cases habitades")
per km ², en conjunt uns 1640 focs. Durant els dos
segles següents la despoblació i les malalties van
disminuir aquesta dada fins als 1,73 focs / km ². La
situació es va restablir al segle XVI amb l'arribada
de nous habitants i la fi de la pesta negra, es van
assolir els 3,05 focs / km ^ 2, similar a dos segles
abans. Va ser incrementant la població, especialment
durant el segle XVIII (de 9.383 habitants en 1718 a
25.443 el 1787). Al segle XIX segle Valls, amb
16.084 habitants, era la cinquena ciutat catalana
per població i la comarca comptava en 1860 amb
38.822 habitants. En els anys següents va tornar el
retrocés, amb l'arribada de la indústria i èpoques
de crisi en el camp (fil · loxera), el segle XIX
descendeix en continu fins als anys 50 a 28.475
habitants. El moviment migratori a Catalunya
d'aquells anys, al principi orientat a Barcelona i
la seva àrea metropolitana, encara que posteriorment
a altres àrees com el Camp de Tarragona va incidir
en l'increment de la població en els anys 70 i
posteriors, superant els trenta mil el 1981 (
especialment a causa del creixement de Valls).
Actualment, un total de 40.017 habitants (INE 2005)
habiten la comarca formada per 23 municipis. La
meitat de la població es concentra a la capital,
Valls, i la resta, dispers sobre el territori en
petits pobles, entre els quals destaquen, per ser
habitat per més de mil habitants Alcover, Pla de
Santa Maria, Vallmoll i Vila-rodona .
Municipis del Alt Camp
|
Municipi |
Habitants |
|
Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
Els Garidells
La Masó
El Milà
Montral
Montferri
Nulles
Pla de Santa María
Pont de Armentera
Puigpelat
Querol
La Riba
Rodonyà
Rourell
Vallmoll
Valls
Vilarodona
Vilabella |
719
4.405
384
636
859
318
189
285
177
180
225
369
1.903
596
789
359
679
462
313
1.413
22.851
1.117
789 |
